20 Setembre 2017

portalalicante.com

portalalicante.com

Foro




  • Carta a Carolina Punset d’una aldeana valenciana resident a Nova York

    Neus el 01/07/2015 12:55 - IP: 166.70.181.109

    Benvolguda Sra. Punset:

    Sóc una aldeana de Xàtiva que viu i treballa a Nova York. Em guanye la vida traduint de l'anglès i el francès cap al castellà els discursos d'algunes persones tan poc il·lustres i insignes com ara Ban Ki-moon, François Hollande i Barak Obama, a la seu de les Nacions Unides.

    La meua promoció de batxillerat va ser una de les primeres de gaudir d'una educació plenament en valencià. Malauradament, l'EGB la vaig haver de fer en castellà, perquè la normalització lingüística al País Valencià va arribar un poc més tard del que ens hauria agradat, encara que els meus pares es van preocupar perquè aprenguera aquesta llengua tan entranyable que és el valencià amb classes particulars de reforç a casa. Uns pares que, malgrat haver-se conegut parlant en castellà, van decidir canviar de llengua vehicular quan jo vaig nàixer perquè volien que la seua filla no arribara mai lluny i es quedara a l'aldea, on li pertocava. Perquè això és el que volen els pares que eduquen en valencià, que els seus fills siguen uns ignorants i no sàpiguen anar pel món.

    Com deia, el batxillerat el vaig estudiar en valencià, però miraculosament, això no va fer que m'oblidara del castellà —entre altres coses perquè també tenia algunes assignatures que me les impartien en castellà, ja que alguns professors no eren valencianoparlants, i perquè estudiava llengua i literatura espanyoles—, ni tampoc em va restar temps ni espai mental per a aprendre dues llengües més, l'anglès i el francès. I no crec que tinga una capacitat mental superior a la mitjana, simplement resulta, i això s'ha demostrat científicament, que els bilingües tenim més facilitat per a aprendre altres llengües, de manera que en realitat els meus pares em van fer un favor quan van decidir educar-me en valencià.

    Des de ben joveneta vaig tindre clar que volia dedicar-me a les llengües, i per això vaig decidir estudiar primer filologia anglesa i després traducció i interpretació. Vaig ser capaç, també miraculosament, de superar aquests anys d'ensenyament universitari en valencià/català, castellà, anglès i francès —perquè rebia classes en els quatre idiomes— sense curtcircuitar-me ni haver de renunciar a cap llengua per deixar espai a les altres. Tanmateix, no vaig ser l'única, els meus companys de promoció també poden vanagloriar-se del que des del seu punt de vista seria tota una proesa intel·lectual.

    Segons el seu raonament, com a parlant de valencià, hauria d'haver tingut moltíssimes dificultats per a trobar feina, però curiosament aquesta llengua m'ha obert moltes portes en el món professional i m'ha donat moltes satisfaccions. Gràcies a ella, he pogut treballar per a mitjans de comunicació tan poc necessaris com TV3 i Canal 9, acostar al públic catalanoparlant pel·lícules tan minoritàries com 'Star Wars', 'Ocean's Thirteen' o 'Mamma Mia!' i traduir actors tan poc universals com George Clooney, Meryl Streep o Tom Hanks. És clar que a vostè, sentir aquests pobres desgraciats parlant en la nostra llengua li deu resultar el súmmum de la ridiculesa.

    A més a més, el valencià m'ha obert les portes ni més ni menys que de la cambra alta de les corts espanyoles, el senat! On s'és vist! És clar que allí només hi anava a traduir els pobres polítics aldeans que venien de la regió perifèrica valenciana i que s'entestaven a parlar en valencià en la capital del regne, més que res per fer la punyeta, perquè el valencià és una llengua que va nàixer per a això, per a molestar. Potser per això el seu ús no es va arribar a implantar mai en la cambra on realment es debat la política espanyola, al Congrés dels Diputats. Hauria estat una gosadia massa gran.

    Però el més increïble de tot és que no només he estat capaç de guanyar-me la vida amb el valencià o el català i de treballar fora de la meua aldea, fins a arribar ni més ni menys que a Madrid, sinó que també he estat capaç d'aconseguir una feina en què l'instrument principal és el castellà. Encara més, he aconseguit transcendir les fronteres valencianes i espanyoles fins a arribar al cor de la multiculturalitat, les Nacions Unides, l'organisme internacional on hi ha representades totes les nacions del món, la seu del qual es troba a la ciutat de Nova York, la capital del món, que diuen.

    I no per això em considere una persona extraordinària. Nova York és una xicoteta aldea on hi ha molts aldeans que parlen l'entranyable valencià o català com a llengua materna i que, malgrat aquest handicap, han aconseguit eixir de les seues aldees i convertir-se en ciutadans del món. I qui diu Nova York, diu París, Berlín, Londres o Moscou.

    Devem ser un fenomen digne d'estudi, però encara no se'ns ha apropat cap científic per analitzar si els nostres cervells tenen una mida més gran de l'habitual per a encabir-hi més d'un idioma, i en especial un de tan insignificant i inútil com el valencià, perquè, com vostè diu, 'el saber sí ocupa lugar'. Deu ser que nosaltres esborrem dels nostres cervells aquelles actituds tan poc útils i que ocupen tant d'espai com són la prepotència, la ignorància i el menyspreu, per deixar espai suficient per a incorporar-ne de més positives i enriquidores, com ara l'amor pel que ens defineix com a poble i com a cultura i el respecte pels altres pobles del món, independentment de si la llengua que parlen és majoritària o minoritària.

    Font: Vilaweb

Añadir respuesta